Jean-Édouard Vuillard


Jean-Édouard Vuillard (Cuiseaux, 11 de novembre de 1868 - La Baule, 21 de juny de 1940) va ser un pintor francès, membre del grup dels nabís.

Fill d'un capità retirat, Vuillard va passar la seva infantesa a Cuiseaux, fins que l'any 1878 la seva família es va traslladar a París.

El seu pare va morir l'any 1884, i Vuillard va continuar la seva educació al Lycée Condorcet gràcies a una beca. Allà va conèixer Ker Xavier Roussel (que esdevindria el seu futur cunyat), Maurice Denis, Pierre Hermant, Pierre Véber i Lugné-Poe.

Un any després, Vuillard va deixar el Lycée Condorcet i, aconsellat per Roussel, va rebutjar iniciar una carrera militar per unir-se a Roussel a l'estudi de Diogène Maillart, on ambdós iniciaren la seva formació artística.

L'any 1887, després de tres intents infructuosos, Vuillard va aconseguir passar la prova per entrar a l'Escola de Belles Arts de París. Aquesta època s'ha pogut documentar gràcies al diari privat de Vuillard, escrit entre 1888-1905 i 1907-1940.

Vuillard va entrar al grup dels nabís, un grup de joves artistes inspirats pel sintetisme de Paul Gauguin, més per amistat que per afinitats estètiques. Aquest contacte va tenir lloc al voltant de 1890, quan va conèixer Pierre Bonnard i Paul Sérusier. Vuillard va participar de les exposicions del grup a la galeria de Le Barc de Boutteville, i després va compartir estudi amb Bonnard i Maurice Denis.

A principis de la dècada de 1890, Vuillard va treballar al Théâtre de l'Oeuvre de Lugné-Poe, tot dissenyant escenografies i programes. En aquell temps també va conèixer Alexandre i Thadée Natanson, els fundadors de La Revue Blanche, on hi va publicar nombroses il·lustracions, al costat d'artistes com Pierre Bonnard, Henri de Toulouse-Lautrec o Félix Vallotton, entre altres.

El 1892, seguint el consell dels germans Natanson, Vuillard va pintar els seus primers frescos a la casa de Mme. Desmarais, essent aquests els primers de molts altres encàrrecs similars (el 1894 per Alexandre Natanson, el 1898 per Claude Anet, el 1908 per Bernstein, el 1913 per Bernheim i el teatre dels Camps Elisis de París, el 1937 pel Palais de Chaillot, juntament amb Bonnard i el 1939 pel Palau de les Nacions de Ginebra, juntament amb Denis, Roussel i Chastel). En aquests frescos, Vuillard normalment pintava escenes interiors, jardins o escenes de carrer. Caracteritzat pel seu sentit de l'humor, Vuillard elaborava les seves obres amb una paleta càlida, de colors poc definits.

Vuillard va participar d'una exposició per primer cop l'any 1901, al Salo dels Independents i al Saló de Tardor de 1903, i el 1912 va pintar el retrat titulat Théodore Duret al seu estudi, una obra que va assenyalar l'inici d'una nova etapa en la seva obra, que va passar a estar dominada pel treball del retrat a partir de 1920.

Vuillard també va formar part del jurat que concedia el premi Blumenthal, una beca concedida entre 1919 i 1954 a joves artistes francesos.

L'artista va morir a La Baule l'any 1940.

 Després de dinar

 Arthur Fontaine

 Charlotte Lysés

 Claude Bernheim de Villers

 Davant de la casa

 Dues dones sota el llum

 Dr Georges Viau tractant a l'Annette Roussel

 El dinar

 El barquer

 Sofà

 El cardiòleg Vaquez i el seu assistent

 El port de Honfleur

El somni 

 El vestit de flors

 Al sofà

 Al llit

 A l'habitació

 A la finestra

 Dona amb brusa blava

Félix Vallotton

Interior amb dues cadires

Interior

Dona de groc a la finestra

Gerro amb flors

Jeanne Lanvin

La dona de blau

La plaça Vintimille

La princesa Bibesco

La sargidora

La Vila

La senyora Vuillard

Dona amb ram de flors

Dona asseguda al costat d'una estufa

Pierre Bonnard

Record d'una visita a Forain

Retrat de Ker-Xavier Roussel

Natura morta amb canelobre

La capella al castell de Versailles

El pintor Ker-Xavier Roussel i la seva filla

Toulouse-Lautrec a Villeneuve-sur-Yonne

Yvonne Printemps i Sacha Guitry

Autoretrat