Antoni Campañá i Bandranas

Antoni Campañá i Bandranas (Arbúcies, 1906 - Sant Cugat del Vallès, 1989) fou un fotògraf català.

Va néixer a Arbúcies el 15 març del 1906la seva infància la va passar al barri barceloní de Sarrià on es trobava el domicili habitual de la seva família. Les seves primeres fotografies les va realitzar a la comarca d'Osona ja que el seu pare i el seu avi eren contractistes d'obres i els acompanyava en ocasions. Va començar els estudis de Peritatge mercantil a Barcelona, però no els va acabar i es va posar a treballar en una botiga de fotografia, en què va establir contacte amb diferents fotògrafs. Des de l'any 1918 venia les seves fotografies a bon preu.

Aviat es va afiliar a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya on va conèixer a Joaquim Pla Janini i Ramon Batlles amb els que va establir amistat i amb els que va aprendre diverses tècniques pictorialistes. Quan es va casar, l'any 1933, va realitzar el seu viatge de noces a Munic on va assistir a classes amb el fotògraf alemany Willy Zielke per perfeccionar la seva tècnica. Forma part d'una generació de fotògrafs defensors del pictorialisme en què s'inclouen José Ortiz-Echagüe, Claudi Carbonell i d'altres. La seva fotografia amb més èxit la va realitzar l'any 1923 i es diu Tracció de sang, es tracta d'un bromoli que representa dos cavalls des d'un angle contrapicat, la tècnica del bromoli la va estar emprant fins l'any 1946. Les seves fotografies artístiques van ser molt valorades en els salons fotogràfics, especialment fora de Espanya.

El seu treball com a fotoperiodista es mostra en les seves col·laboracions amb els diaris El dia gràfica La Vanguardia, sent seva la fotografia de la primera portada realitzada amb la tècnica de gravat en relleu en color. També la seva activitat com a fotògraf esportiu ha estat molt coneguda; l'any 1950 va ser cofundador del diari esportiu Dicen; va publicar habitualment al diari Vida deportiva fins que van desaparèixer en els anys setanta.

També ha publicat nombrosos llibres mostrant ciutats i paisatges entre els quals es troben: Tossa de Mar i Tarragona i la seva Costa Daurada l'any 1974, Eivissa - Formentera l'any 1976, Sitges l'any 1978, al Pirineu l'any 1979, Barcelona, Peníscola i Menorca l'any 1980 i un altre sobre Gaudí.

Va morir el 28 de juny del 1989 a Sant Cugat del Vallès
. Quasi la totalitat de la seva obra pertany a la col·lecció privada de la família Campañá. Es poden veure obres seves exposades a la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.