Antoni Utrillo i Viadera


Antoni Utrillo i Viadera
Barcelona, 1867 — Barcelona, 1944

Pintor.
Format a Llotja, amb Antoni Caba, i pensionat a París (1886), on treballà als tallers dels pintors Coutois i Colin. Participà en diverses exposicions barcelonines. Partí d'un simbolisme social, però derivà cap a un convencionalisme, del qual tanmateix, cal destacar alguns retrats (Amadeu Vives, 1893; Mercè Jaumandreu, Torras i Bages i Pius X). Fou cofundador i formà part de la primera junta directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc (1893), entitat amb la qual exposà sovint, i de la junta permanent de la Unió Catalanista (1898). Dedicat també al cartellisme Art Nouveau, fundà i dirigí la litografia Utrillo & Rialp. Col·laborà amb historietes a La Barretina (1891), La Ilustració Llevantina (1900), Cu-Cut!, etc, i a la revista Hispania amb dibuixos. Tingué una activitat important com a decorador, dins un estil abarrocat. A partir del 1908, féu viatges per Itàlia, Suïssa, Alemanya, França i Anglaterra. Després se n'anà a Amèrica i residí a l'Argentina, a Buenos Aires. En aquesta ciutat va exposar sovint i aviat esdevingué el retratista de moda en aquella època. Fruit de la seva obra prolífica, s'en conserven avui encara uns frescos pintats a l'església de Mar del Plata i l'esplèndida decoració del Casino del mateix lloc. En tornar (1916), Prat de la Riba li concedí una plaça de cap de cerimonial de la Mancomunitat de Catalunya; en desaparèixer aquesta, ho fou de la diputació, fins el 1926. El seu enfrontament ideològic amb Torres i Garcia sembla que fou un factor decisiu perquè aquest no continués els seus murals de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, estança on ell mateix pintà el mural pompier El Consolat de Mar, en ésser replantejada la seva decoració per Milà i Camps.


Antonio Utrillo pintat per en Ramon Casas