Agustí Centelles i Ossó


Agustí Centelles i Ossó
el Grau de València, 21 de maig de 1909 — Barcelona, 1 de setembre de 1985

Fotògraf.
D'infant es traslladà a Barcelona amb la seva família. Treballà en oficis diversos i s'introduí en la fotografia a través de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de la qual esdevingué més tard un membre destacat. Sobresortí com a repòrter gràfic en publicacions com ara El día gráfico, La Humanitat, Diario de Barcelona, La Publicitat o La Vanguardia.Utilitzant una cambra "Leica" tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complets d'esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19 de juliol de 1936 a Barcelona o d'altres episodis de la Guerra Civil, com ara les batalles de Belchite i Terol i del front d'Aragó en general, en el qual fou nomenat cap de la Unitat de Serveis Fotogràfics de l'Exèrcit de l'Est (1937). Poc més tard, el mateix any es feu càrrec del gabinet fotográfico del departamento especial d'informació de l'Estat, on entrà en contacte amb Jaume Miravitlles, i els fotògrafs Salvador Pujol i Pere Català-Roca. Després de la derrota republicana, hagué d'exiliar-se a França. Internat al camp de concentració d'Argelers i posteriorment al de Bram on, amb S. Pujol, muntà un laboratori fotogràfic clandestí i hi documentà les condicions de vida. Ja alliberat, el 1942 col·laborà amb la resistència francesa i retornà a Barcelona el 1944. Detingut i depurat per les autoritats franquistes, hagué de dedicar-se a la fotografia comercial i publicitària fins a la fi del franquisme, en què pogué dedicar-se a recuperar i difondre la seva tasca fotogràfica: el 1976 recuperà el seu arxiu , que havia deixat amagat el 1944 a Carcassona i que consta d'uns quatre mil negatius dels anys de la II República (1931-1936), la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i l'exili (1939-1944), els quals constitueixen una de les principals fonts d'informació gràfica d'aquests període històric. La resta de negatius passaren a formar part del conjunt de documentació requisada pel franquisme coneguda pel nom genèric de Papers de Salamanca.El 1978 realitzà la seva primera exposició amb el material recuperat (Imatges d'un reporter) i publicà els llibres de fotografies Visions de guerra i de reraguarda (1977), Els catalans a la Republica i a la Guerra. Anys de mort i desperança (1977, amb E. Pons i Prades), i Catalunya republicana i revolucionaria 1931-1939 (1982, amb G. Jackson). L'any 1984 li fou concedit el Premio Nacional de Artes Plásticas.El 2009 hom edità pòstumament Diari d'un fotògraf, corresponent al període que passà al camp de concentració de Brams. Al novembre d'aquest mateix any, els hereus del fotògraf vengueren l'arxiu al ministeri de cultura, el qual el traslladà (desembre) al Centro de la Memoria Histórica de Salamanca, cosa que desfermà una sorollosa polèmica. Els diversos intents d'arribar a un acord entre la Generalitat de Catalunya i els dos fills del fotògraf acabaren en fracàs. Un any després, l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas adquirí 145 fotografies de l'arxiu privat d'aquests per mediació de l'ajuntament de Barcelona i les cedí a l'Arxiu Fotogràfic de la ciutat.