Carles Casagemas i Coll

Carles Casagemas i Coll (Barcelona, 1880 – París, 17 de febrer de 1901)

Formà part del grup d’Els Quatre Gats, en el qual intimà amb Picasso i arribà a ser un dels seus grans amics de joventut. Amb ell instal·là el seu estudi barceloní i anà per primera vegada a Paris, on van compartir el primer estudi, on anteriorment estigué instal·lat Nonell. Casagemas influí en la primera obra parisenca de Picasso.

Carles Casagemas es va enamorar perdudament d'una de les models de Nonell, que no el va correspondre, fet que el submergí en una gran depressió. Llavors Picasso, aprofitant la proximitat de les festes de Nadal, decidí tornar a Barcelona amb Casagemas, per tal d’allunyar-lo de la model. Però, un cop passades les festes, Picasso marxà a Madrid i Casagemas tornà a París, on va ser rebutjat una altra vegada; intentà matar-la, però va acabar suïcidant-se d’un tret, el 17 de febrer de 1901, només amb 20 anys, al cafè de l’Hyppodrome de l’avinguda de Clichy, gairebé als braços de l’escultor Manolo Hugué, el mateix dia que aquest arribà a París, i davant d’altres amics. Picasso va quedar fortament afectat i aquesta mort de l’amic va influir intensament en el seu treball; destaquem les pintures: La mort de Casagemas (1901), La vie (1904) i l’Enterrament de Casagemas (1901), aquesta darrera pintura és considerada pels crítics com l’obra que inicià el període blau de la trajectòria artística de Picasso.

De Carles Casagemas se’n conserva molt poca obra, a causa de la seva limitada producció: se’n troben dibuixos i pastels al Cau Ferrat de Sitges i a les col·leccions Masoliver, Sala, Junyer i Vidal i Artur Ramon.


Casa de cites

El matador

Dona amb ventall