Ricard Canals i Llambí


Ricard Canals i Llambí (Barcelona, 1876 - 1931) va ésser un pintor, dibuixant i gravador català. Va formar part juntament amb els seus amics els pintors Nonell, Mir, Pichot i Juli Vallmitjana de la Colla del Safrà, anomenat així pel colorit empleat en les seves obres.

Va començar els seus estudis a l'Escola de la Llotja, però els va abandonar inacabats per sortir a pintar al carrer amb els seus amics. Viatja a Caldes de Boí amb Nonell el 1896, i un any després a París, on exposen a la galeria Chez Dosbourgamb amb gran èxit. Nonell torna a Barcelona i Canals es queda treballant per al marxant Durand-Ruel, qui li organitza exposicions per Europa i els Estats Units.

A París manté una amistat força important amb Picasso, a qui ja havia conegut a Barcelona. D'aquesta època és el retrat de l'esposa de Canals realitzat per Picasso així com el quadre Una llotja als toros de Canals, on van posar les esposes d'ambdós pintors. Durant l'època parisenca es veu influenciat per l'obra de Degas i Renoir.

Va tornar l'any 1907, per viure definitivament a la ciutat Comtal, on va presidir l'associació "Les Arts i els Artistes", un nucli artístic de l'època.

Féu llargues estades a Madrid, Sevilla i Granada. Les seves obres tingueren, des d'aleshores, un sabor netament espanyol, tot i que tècnicament de factura moderna. Fou precisament aquesta temàtica espanyola, la que el faria triomfar a París. Es distingí també com a retratista.

La seva darrera obra important, abans de la seua prematura desaparició, va ésser la decoració del sostre d'una de les estances de l'Ajuntament de Barcelona. El 1933 se li va dedicar una exposició pòstuma a la Sala Parés de Barcelona.

La col·lecció més important de la seva obra es conserva al MNAC.

La dama de negra
Nu de dona

Piera (Barcelona)


La revetlla

La Jota