Edgar Degas


París, 19 de juliol de 1834 - París, 27 de setembre de 1917
Nom amb què signà el pintor i escultor francès Edgar-Hilaire-Germain De Gas.
Fill d'un banquer noble, estudià dret. Aprengué la tècnica pictòrica amb Barrias (1853), Lamothe i Flandrin (1854) i rebé consells d'Ingres. Passà temporades a Itàlia (fins el 1859), i a Florència tractà els Macchiaioli. Conegué Manet el 1862, i el 1865, al Salon, exposà per primer cop.
Formà part del grup del Café Guerbois (1866). Fou un dels organitzadors de la primera exposició dels impressionistes (1874) i prengué part en les altres exposicions del grup, excepte en la setena (1882), en no ésser admesos uns protegits seus. Féu només una exposició individual (1893, Galeria Durant-Ruel, de París). Començà fent quadres d'història, tanmateix no retòrics, però aviat se centrà en el retrat (La família Belelli, 1860-62, Jeu de Paume) i les curses de cavalls (Joqueis davant les tribunes, 1869-72, Jeu de Paume).
Afeccionat a la música, fou amic de músics com el guitarrista català Llorenç Pagans, que retratà dues vegades (1869, Jeu de Paume i Museum of Fine Arts de Boston). Assidu de l'Opéra de París, pintà sovint temes de ballet (Orquestra de l'Òpera, 1868-69, Musée d'Orsay; Assaig de ballet a l'escenari, 1873-74, Metropolitan Museum de Nova York), que també preferí com a escultor, preocupat especialment pel moviment. Pintà escenes de gènere (Oficina de cotons a Nova Orleans, 1872, Museu de Pau) i temes sòrdids en interiors (Le viol, 1874, Filadèlfia, col·lecció Mc Ilhenny; L'absenta, 1876, Musée d'Orsay). Dificultats econòmiques el portaren, vers el 1876, a augmentar la seva producció i a emprar més assíduament el pastel: en són una bona mostra nombrosos nus femenins intimistes, de gran qualitat.
Tot i ésser un colorista extraordinari, donà preponderància a la línia i a la composició. El seu impressionisme, nom que ell, tanmateix, rebutjava, era més conceptual que òptic: aportà un enfocament que trencà amb l'equilibri de la composició tradicional —imatges tallades pel marc, primers plans, perspectiva sovint més alta que l'habitual—, que fa pensar en la fotografia i tenyeix d'instantaneïtat la majoria de les seves obres: Place de la Concorde (1875, Berlín, col·lecció Gerstenberg), Cotxe a les curses (1870-73, Museum of Fine Arts de Boston, i 1877-80, Jeu de Paume), Miss Lala al circ "Fernando" (1879, National Gallery de Londres), En caure el teló (1880, Boston, col·lecció Metcalf). Els seus paisatges, en general, no tenen tant d'interès.


Cafe Concert des Ambassadeurs

El pentinat

En la sombrereria

La classe de dansa

Dones pentinant-se

L'absenta

Després del bany

Ballarines blaves

Després del bany

El bany