Joaquim Sunyer i de Miró

Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 1874 - 1956) va ser un pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista. Escriptors com Joan Maragall, Eugeni d'Ors i Joan Salvat-Papasseit van establir amistat amb el pintor, a qui consideraven un fidel captador de l'essència catalana en els seus retrats i paisatges mediterranis. Va ser nebot del també pintor sitgetà Joaquim de Miró i Argenter.

Nascut a Sitges, anà a viure a Barcelona als 15 anys. Estudià a l'Escola de la Llotja on entrà en contacte amb Joaquim Mir, Isidre Nonell i Joaquim Torres-Garcia. En els seus inicis la seva obra denota influència de la Colla del Safrà, tot i que no va arribar a formar-ne part. El 1896 començà a publicar alguns dibuixos al diari La Vanguardia, just abans de marxar a París, on va treballar ilustrant diversos llibres i revistes i entrà en contacte amb Pablo Picasso i Manolo Hugué, participant al Saló de Tardor de 1903 i 1904.

L'any següent el seu marxant Henri Barbazanges li demana quadres amb temàtica espanyola i marxa cap a Madrid. Tornaria a exposar a París, on passa dos anys més abans de retornar a Sitges. Més endavant viatjà per França i Itàlia fins que esclata la primera guerra mundial, moment en que s'estableix a Barcelona i més endavant, a Sitges.

Salvat-Papasseit li va dedicar la seva obra L'irradiador del Port i les gavines i Sunyer va pintar un retrat de la seva filla Salomé.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es poden veure obres seves, com Cala Forn o Retrat de Maria Llimona.



Retrat de Maria Llimona

Maria Dolors


Passeig de Luxemburg

Carrer de Paris

Nu

Nu (primavera)
El maquillatge

La oropéndola

La vida mediterrània Sitges
La sopa boba


Maternitat

Platja de Sant Sebastià Sitges