Joaquim Mir i Trinxet



Vaig anar a veure una exposició d'en Joaquim Mir al Caixaforum aquest any, i amb mi va aconseguir el que ell volia transmetre amb els seus quadres “Sólo quiero que mis obras alegren el corazón e inunden de luz los ojos y el alma”.

Joaquín Mir i Trinxet va nèixer a Barcelona, 6 de gener de 1873 i va morir a Barcelona, 27 d'abril de 1940.

Va estudiar a l'escola de Belles Arts de Barcelona Llotja, però va deixar els estudis. Va formar part de la colla del Safrà (també coneguda com a colla de Sant Martí), un grup d'artistes fundat el 1893 i integrat per Isidre Nonell i Monturiol, Ricard Canals i Llambí, Ramon Pichot i Gironès, Juli Vallmitjana i Colomines i Adrià Gual i Queralt.

També entrà en contacte amb el grup d'artistes que freqüentaven els Quatre Gats.

A finals de 1899 va anar a Mallorca amb Santiago Rusiñol i es va instal•lar al llogaret de Sa Calobra on va fer algunes de les seves millors pintures. Destaca la influència d'aquesta etapa en les pintures murals que va fer per a la casa del seu oncle i mecenes Avel•li Trinxet Casas de Barcelona, gran industrial tèxtil, obra de Josep Puig i Cadafalch coneguda com Casa Trinxet.

El 1903 va patir una crisi i es va traslladar a l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus per motius de salut. Va quedar-se uns anys per Tarragona i va pintar paisatges de L'Aleixar i Maspujols a partir de 1906. El 1913, per raons familiars, se'n va anar cap a Mollet del Vallès, i el 1918 cap a Caldes de Montbui. El 1921 es va casar i es va instal•lar a Vilanova i la Geltrú.

Considerat com el més important paisajista català, fins al punt de definir el paisatge gairebé com una actitud, el seu nom està en la base de la confusió entre pintura de paisatge i pintura impressionista. Pertanyent a la segona generació del modernisme català, va ser un dels pocs que no va completar la seva formació a París.

"Hombre joven, barbudo, melenudo, vestido casi como un obrero: pantalones de pana anchos, elástica debajo de la chaqueta y un sombrero cónico, como un arlequín. Mir era un protestante de todo y de todos, pero tenía cierta simpatía de hombre salvaje. Parecía un verdadero pirata." Així va veure i va descriure Pío Baroja en la seva Galeria de tipus de l'època a aquest pintor català que sota aquest barbut aspecte amagava una forta sensibilitat cap a la llum, el color i la naturalesa, i era alhora un dels cors més tendres, innocents i purs en el seu aspecte humà, que van donar motiu a nombrosíssimes anècdotes que ens han servit per a conèixer-li i per a fer d'ell un dels personatges més populars i estimats de la Catalunya anterior a la guerra civil.

Va morir el dia 27 d'abril, festa de la Verge de Montserrat, de 1940.


 Visió nocturna

Aigues de Mogoda

Ametller florit

Camí de la cova de Montserrat

Canyelles

 El carrer del congre

El castell de Bellver per la nit

El mirall de l'església

Posta de sol

La cala encantada

Les Medes

Montornés

Montserrat

Paisatge

Paisatge del camp de Tarragona

Palma de Mallorca

Primavera a Montserrat

Raval de Sant Pere de Ribes

Reflexes de Mallorca

Sant Miquel del Fai

Amors cecs

Poble

Portada l'Escanyapobres

 Sense títol