It's Wonderful

Via, via, vieni via di qui,

niente più ti lega a questi luoghi,

neanche questi fiori azzurri…

via, via, neache questo tempo grigio

pieno di musiche e di uomini che ti son piaciuti,

It’s wonderful, it’s wonderful, it’s wonderful

good luck my babe, it’s wonderful,

it’s wonderful, it’s wonderful, I dream of you…

chips, chips, du-du-du-du-du

Via, via, vieni via con me

entra in questo amore buio,

non perderti per niente al mondo…

via, via, non perderti per niente al mondo

lo spettacolo d’ arte varia di uno innamorato di te,

It’s wonderful, it’s wonderful, it’s wonderful

good luck my babe, it’s wonderful,

it’s wonderful, it’s wonderful, I dream of you…

chips, chips, du-du-du-du-du

Via, via, vieni via con me,

entra in questo amore buio pieno di uomini

via, via, entra e fatti un bagno caldo

c’è un accappatoio azzurro,

fuori piove un mondo freddo,

It’s wonderful, it’s wonderful, it’s wonderful

good luck my babe, it’s wonderful,

it’s wonderful, it’s wonderful, I dream of you…

chips, chips, du-du-du-du-du

Chaïm Soutine

Chaïm Soutine és el nom afrancesat amb què fou conegut Khaïm Solomónovitx Sutín (nom rus: Хаим Соломонович Сутин) o Khaïm Sutsín (nom bielorús: Хаім Суцін) (Smilóvitxi, 1893 – París, 9 d'agost de 1943), un pintor jueu bielorús pertanyent a la denominada Escola de París.

Nascut en un petit poblet jueu de Bielorússia pertanyent en aquell moment a l'imperi Rus, Soutine era el desè fill de una prole d'onze germans. El seu pare, sastre de professió, no veié amb bons ulls l'afició del petit Chaïm per l'art, ja que al si de la comunitat jueva ortodoxa on vivia estava prohibida la realització d'imatges.
El 1909 es traslladà a Minsk, on rebé les seves primeres ensenyances artístiques. A l'any següent preparà el seu ingrés a l'Escola de Belles Arts de Vílnius. El 1913, finalitzats els estudis, es traslladà a París, on s'establí a Montparnasse, juntament amb dos compatriotes, també artistes. Foren temps difícils, en què Soutine visqué en condicions precàries. Malgrat tot pogué continuar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts. És en aquesta època on conegué Amedeo Modigliani, amb qui va fer amistat.
El 1923 un coŀleccionista nord-americà adquirí un gran nombre d'obres del pintor, amb la qual cosa la seva economia millorà notablement. El 1927 celebrà la seva primera exposició a la galeria d'Henri Bing. Així s'introduí plenament en el mercat de l'art. El 1937 algunes de les seves obres foren incloses a l'Exposició d'Artistes Independents, honor poques vegades concedit a França a un pintor estranger. L'inici de la Segona Guerra Mundial significà el principi de la seva decadència, especialment quan la ciutat fou envaïda per les tropes nazis, ja que Soutine era jueu, raó per la qual optà per allunyar-se de París i refugiar-se en una petita localitat propera a Tours. L'angúnia d'una possible delació agravà els problemes de salut que tenia. Finalment, el 1943 patí un atac d'úlcera, que se li perforà, i obligà a una intervenció quirúrgica d'urgència. Va morir a la taula d'operacions.
 La seva producció es veié influïda per la d'artistes com Van Gogh, Cézanne, Rembrandt i El Greco, i es pot definir com a expressionista. Mai no fou capaç de pintar si no tenia el model davant. Pintava de forma frenètica, com posseït per un atac de febre, precipitant els colors sobre la tela. Recorria les carnisseries de París per trobar la gallina que tingués la tonalitat i l'aspecte adequats a allò que volia representar. En una ocasió adquirí i traslladà al seu estudi un bou sencer, mort, i es dedicà a pintar-lo fins que la pudor de la carn putrefacta alertà els veïns primer, i les autoritats després.

Natura morta amb pipa

Carreró dels arbres

Autoretrat

Noi en blau

Parella de faisans

Madeleine Castaing

La catedral de Chartres

Pollastre sobre fons blau

Església a Cagnes

Cuiner de Cagnes

Desolació

Noia en blau

Nu

Flors a la cadira

Noia recolzada

Noia en verd

Gladiols

Director de l'Hotel

Cases al costat del mar

Jeanne amb cistella de pa

Cuinera

Paisatge a Cagnes

Paisatge amb figura

Paisatge amb cases en vermell

Arbre inclinat

Home amb pipa

Dona gran

Retrat de Madeleine Castaing

Retrat d'una jove

Escala de color vermell a Cagnes

Tornen de l'escola després de la tempesta

Criada en Blau

Natura morta amb llimones

El viloncel.lista

L'actriu vella

El filòsof

La vila

Dona que entra en l'aigua

Dona inclinada

Dona llegint

Dona en verd

Tranqui tronqui¡¡¡

Anem?

Melancolia

Un cometa

Comet Siding Spring appears to streak across the sky like a superhero in this new infrared image from NASA's Wide-field Infrared Survey Explorer, or WISE. The comet, also known as C/2007 Q3, was discovered in 2007 by observers in Australia.

The snowball-like mass of ice and dust spent billions of years orbiting in the deep freeze of the Oort Cloud, a spherical cloud of comets surrounding our solar system. At some point, it got knocked out of this orbit and onto a course that brings it closer to the sun. On October 7, 2009, it passed as close as 1.2 astronomical units from Earth and 2.25 astronomical units from the sun (an astronomical unit is the distance between the sun and Earth). Now, the comet is leaving the warmer, more hospitable neighborhood of the solar system and heading back out to chillier parts.

In this view, longer wavelengths of infrared light are red and shorter wavelengths are blue. The comet appears red because it is more than ten times colder than the surrounding stars, for example, the bright blue star in the foreground. Colder objects give off more of their light at longer wavelengths. An ice cube, for example, pours out a larger fraction of its light at longer infrared wavelengths than a cup of hot tea emits.

A comet like this one can be thought of as a time capsule leftover from the formation of our solar system 4.5 billion years ago. After spending most of its long, lonely life in the darkest, coldest parts of our solar system, it warms up as it approaches the sun. The sunlight causes it to shed ices and dust in a long tail that trails behind it.
Comet Siding Spring, having experienced this "spring" awakening, is glowing in infrared light that WISE can see. Once it moves too far from the sun's warmth and light, it will disappear from view for the foreseeable future.

Astronomers will use these measurements to learn about the comet's size, composition, reflectivity, and the size and makeup of the dust particles in its coma (the hazy cloud surrounding its nucleus) and its tail. WISE data on this and other comets will help unlock clues that lay within these icy time capsules, teaching us about our solar system's evolution.

In this image, 3.4-micron light is colored blue; 4.6-micron light is green; 12-micron light is orange; and 22-micron light is red. It was taken on Jan. 10, 2010.

Image credit: NASA/JPL-Caltech/UCLA

Con los ojos cerrados

Joaquim Gomis i Serdañons

Joaquim Gomis i Serdañons (Barcelona, 19 de setembre de 1902 - Barcelona, 12 de desembre de 1991) fou un fotògraf català, considerat un dels més importants del segle XX i un dels fotògrafs pioners en la utilització d'un nou llenguatge fotogràfic. Fou també un personatge polifacètic: empresari, promotor artístic, col·leccionista, fotògraf i primer president de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Com a fotògraf va desenvolupar una àmplia i rigorosa producció, relacionada amb els posicionaments artístics més avançats de l'època. Va exposar el seu treball a espais de renom com la Galeria Maeght de París, a la Triennale de Milà, al Saló del Tinell de Barcelona i al Museu d'Art Modern de Nova York.

Joaquim Gomis: de la mirada obliqua a la narració visual. Fundació Joan Miró del 20/04/2012 al 3/06/2012.

 

M'acompanyeu a veure-la?